MENJAR, [MENIAR] v. a.

Empassar-se.

"-Menja aqueix pa, e sies content, car bastant es a toldre t la fam."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 25

"Trenquants deiunis manats per sancta mare Esglesia, o vots imposats per penitencia, meniant, ultra una vegada lo dia, viandes vedades a meniar en temps de deiuni."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 724, primer punt, cap. setzè

"... que ls cavallers que son ab mi aqui, no s ich volran aturar si no hic han que meniar, ni ls vostres atretal..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 214

"Item frare qui sera desobedient a son maior ho dira que lexara l abit menuch deu dies pa e aygua."
Constitucions dels Pares antichs de l'Orde de la Mercè cap. xxxiij

"Ço que menugues menys de talent menuga tu."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 88, colap. 2

"El segle menysprea çells qui solia honrar, e la terra menuga a çells a qui donava a menjar."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 88 v, col. 1